L'empresa ha crescut. La manera de decidir, no.
Hi ha comandaments, hi ha departaments, hi ha més gent que mai. I les decisions que no t'haurien d'arribar, et continuen arribant a tu.
No és un problema de persones. És que el criteri amb què es va construir l'empresa ja no dona per sostenir la que és ara.
Estructura i criteri en la gestió de persones
Josep Moulines · Psicòleg del treball
Soc psicòleg del treball. Llegeixo conductes per trobar problemes que no són de conducta.
Els problemes de criteri no arriben anunciant-se. Arriben com a indicadors que es repeteixen, sempre a través de les persones. La meva feina és llegir-los i saber d'on venen.
Perquè la persona rarament n'és la causa. El que falten són les condicions que li permetrien fer-ho bé: criteri clar, informació que arriba, claredat de rol i de responsabilitats, un lideratge que sosté.
Un cap que no decideix sol ser el millor tècnic, promocionat sense avaluar-lo, sense formar-lo i sense acompanyar-lo — com si gestionar persones tingués alguna cosa a veure amb fer de tècnic. Un departament que va a la seva sol ser un departament sense cap espai on alinear-se amb els altres. No fallen les persones: fallen l'estructura i els sistemes de relació i comunicació — els que hi hem posat malament, i sobretot els que no hi hem posat mai.
Quan una empresa creix, el que es queda enrere és el criteri. La manera de repartir responsabilitats i de triar qui lidera es va decidir quan tots fèiem de tot i tot passava per una sola taula. L'empresa ja no és aquella. Aquella manera de decidir, sí. No es trenca de cop: es va desgastant, i el desgast apareix sempre a través de les persones, en forma de coses que semblen personals i no ho són.
Professionalitzar la gestió de persones és fer madurar aquest criteri. No és muntar ni ampliar un departament de recursos humans, ni formar comandaments, ni mesurar el clima: tot això ve després, i sense criteri no aguanta. És decidir amb quin criteri es reparteix responsabilitat, autoritat i reconeixement. I sostenir-lo quan arriba la primera excepció.
Fa més de vint anys que ho faig. Sempre des del mateix lloc: al costat de qui decideix.
Hi ha una funció directiva que la teva empresa necessita i encara no té.
És la que ocupo.
A la majoria de PIMEs, recursos humans està resolt per la banda administrativa: nòmines, contractes, el dia a dia. Funciona. El que no hi ha és ningú que decideixi amb quin criteri es gestionen les persones: com es tria qui entra, com s'acull i s'integra, com es fa créixer, com s'avalua i com s'acomiada. Aquesta funció existeix a les empreses grans, es diu direcció de persones, i costa el que costa. Una empresa de la teva mida la necessita igual, però no té cap sentit que la tingui a jornada completa.
Aquesta és la funció que ocupo: amb una dedicació estable i formalitzada, al costat de qui decideix. De vegades comencem per un encàrrec concret i tancat, perquè em vegis treballar. Però el que aporto no és un encàrrec: és criteri sostingut en el temps.
Primer, posar ordre. Clarificar qui fa què i, sobretot, qui decideix què. I despersonalitzar-ho: que depengui de la posició, no de qui l'ocupa ni de qui hi era primer.
Després, repartir-lo. Tot això només funciona si algú ho sap conduir, i aquest algú és el cap. Triar-lo amb criteri, avaluar-lo, formar-lo, acompanyar-lo. I que cada persona sàpiga què s'espera d'ella i ho parli amb el seu cap de manera regular, no només quan hi ha un problema. La majoria de PIMEs es salten aquest pas, i després els problemes dels equips continuen pujant fins a direcció.
Finalment, que aguanti sol. Que el criteri deixi de dependre de mi i quedi instal·lat en la manera de fer de l'empresa. La feina està ben feta el dia que ja no hi faig falta.
Pel camí faig servir el que toca en cada moment: descripcions de llocs, avaluació de competències, formació en lideratge, acompanyament individual. Són eines dins d'un criteri. Comprades per separat resolen poca cosa i, al cap d'un temps, tornes al mateix punt — probablement ja ho has provat.
Es treballa per cicles anuals renovables. El primer canvi no és que l'empresa vagi millor: és que deixen d'arribar-te decisions i problemes que no haurien de ser teus.
Empreses que han posat la gestió de les seves persones a les meves mans. Algunes, durant més de deu anys.
El que ha canviat, dit per qui ho ha viscut des de la direcció.
«Després de tants anys treballant junts, la seva feina ha canviat profundament la meva manera de gestionar les persones. M'ha ajudat a afrontar els conflictes amb més perspectiva i a entendre els problemes des de diferents punts de vista. A CERTIS ens ha permès professionalitzar la gestió de les persones i dels equips. El recomanaria a qualsevol CEO o director general.»
Si el que has llegit descriu la teva empresa —o el que et passa— parlem-ne.
No treballo amb tothom, i no passa res perquè sigui així. Treballo amb empreses on qui decideix vol revisar com es gestionen les persones —començant per la seva pròpia manera de decidir.
Si és el teu cas, escriu-me quatre línies: qui ets, quina empresa, i què t'ha fet arribar fins aquí. Et responc jo.
No és un formulari per demanar informació. És el principi d'una conversa, i la tindràs amb mi.